Codificador i descodificador de Base64
Base64 és un sistema de numeració posicional amb una base de 64 caràcters imprimibles ASCII (American Standard Code for Information Interchange). El sistema s'utilitza, per exemple, per presentar fitxers binaris al correu electrònic. Totes les variants de Base64 utilitzen els caràcters A-Z, a-z i 0-9, 62 caràcters en total, els dos caràcters que falten se substitueixen per caràcters diferents en els sistemes d'implementació. Cada tres bytes originals es codifiquen amb quatre caràcters.
Historial de Base64
Al principi, només es podia enviar text per correu electrònic (RFC 822). Amb el temps, juntament amb el text, va ser necessari transferir fitxers d'àudio, vídeo i gràfics, aplicacions, etc. Hi havia la necessitat de convertir un fitxer binari en text. Base64 es va afegir a la codificació UUE existent aleshores (Uuencode), que s'utilitza a l'especificació MIME (Extensions de correu d'Internet multiusos) (RFC 2045-2049).
MIME és un estàndard per descriure les capçaleres dels missatges electrònics. El seu ús permet enviar diversos fitxers adjunts en una carta, per exemple, fitxers arxivats i de text o pàgines HTML. Un programa de correu electrònic conscient de MIME extreu lliurement l'arxiu d'un fitxer de text, mostra el missatge i analitza les etiquetes HTML. Per exemple, Outlook Express executa automàticament scripts incrustats en una pàgina HTML.
Base64 va néixer a l'era dels bytes de set, sis i tres bits. Les codificacions antigues no admetien l'estàndard de vuit bits, a causa d'això, part de la informació es va perdre quan es va transferir del sistema antic al nou. Sovint, en enviar cartes, el servidor de correu deixava caure un bit addicional, vuitè, o no transmetia vídeo i imatges. Per eliminar aquests problemes, es van desenvolupar codificacions per convertir codi binari a text. El sistema més popular i eficaç és Base64, per la seva senzillesa s'utilitza a tot arreu.
Un algorisme anomenat "codificació per a la impressió" es va descriure per primera vegada el 1987, Base64 va aparèixer el juny de 1992. Les versions d'aquest sistema són Base16, Base32, Base36, Base58, Base85, Base91 i Base122. Els estàndards posteriors s'utilitzen activament en l'àmbit informàtic.
Dada interessant
Alguns sistemes utilitzen Base58 per codificar URL, que es diferencia de Base64 per l'absència de caràcters al text final que una persona pot percebre de manera ambigua. S'exclouen 0 (zero), O (o llatina majúscula), I (i llatí majúscula), l (L llatina petita). També s'exclouen els caràcters + (més) i / (barra inclinada), que, en codificar un URL, poden provocar una interpretació incorrecta de l'adreça.
Base64 proporciona codificació reversible i recuperable. El servei tradueix els caràcters de la taula de codis de vuit bits en caràcters que es conserven durant la transferència d'informació a les xarxes i entre dispositius.
